La Revolta de les Quintes va tornar a la plaça de la Vila de Gràcia amb una representació oberta al públic, i La Rulot es va encarregar que cada veu i cada intervenció s’escoltessin amb claredat. La cita va tenir lloc el 7 d’abril de 2024 i va combinar cercavila, teatre i diferents moments en directe.
L’acció es desenvolupava en diversos punts de la plaça, amb intèrprets que es desplaçaven durant la representació. El sistema de so es va preparar per acompanyar aquests moviments i mantenir els diàlegs presents durant tot l’acte.
Una mescla que seguia cada escena
El sistema es va gestionar amb una taula digital Midas M32, des de la qual es van controlar les veus, la música i la resta de senyals utilitzats durant l’acte. La mescla es va anar ajustant en directe segons les entrades dels personatges i els canvis previstos en el guió.
També es van utilitzar equips de so DAS Audio i microfonia sense fils de diadema DPA. Aquest tipus de micròfons permetia que els intèrprets es desplacessin amb llibertat i projectessin la veu sense dependre d’una posició fixa dins de la plaça.
Cada intervenció havia de mantenir un volum equilibrat respecte de l’anterior. Els canvis bruscos podien trencar la continuïtat de l’escena, mentre que una veu amb poca presència podia fer que una part del públic perdés el fil de la representació. El control tècnic va estar pendent d’aquestes variacions durant tot l’acte.
So preparat per a una plaça oberta
La plaça de la Vila presentava unes condicions acústiques molt diferents de les d’una sala tancada. La distribució del sistema havia d’afavorir la claredat de les veus i mantenir una cobertura adequada a les zones ocupades pels assistents.
La ubicació dels altaveus, la microfonia i el lloc de control es va decidir a partir del recorregut dels intèrprets i de la manera com es desenvolupava l’acció. Abans de començar, es van revisar les connexions, es van provar els senyals i es van ajustar els nivells amb els participants.
La Revolta de les Quintes recorda l’aixecament veïnal de 1870 contra el reclutament obligatori, amb una presència especialment destacada de les dones de Gràcia. La representació va tornar a portar aquesta història a la plaça mitjançant escenes, veus i moviments que havien d’arribar amb claredat a les persones que seguien l’acte.
Durant tota la jornada, la nostra feina va consistir a sostenir aquest relat des del so. Les entrades es van coordinar amb l’acció, les veus van acompanyar els desplaçaments dels personatges i la mescla va mantenir el ritme de l’obra fins a l’última escena.