En la 32a edició dels Tres Tombs Infernals, La Rulot va tornar a col·laborar colze a colze amb La Satànica de Sant Andreu. La trobada va tenir lloc el 13 de gener de 2024 a la plaça de Can Fabra, on l’equip es va encarregar de la sonorització d’una proposta que combina teatre, música, percussió, moviment i pirotècnia.
El muntatge es va preparar tenint en compte la manera com l’espectacle ocupa la plaça. L’acció no es concentra en un únic punt: els personatges es desplacen, els diables recorren l’espai i els tabalers acompanyen diferents moments de la representació. La ubicació dels equips havia de respectar aquests recorreguts i mantenir lliures les zones utilitzades per la colla.
Per cobrir Can Fabra, es va instal·lar un sistema Line Array Aero de DAS Audio amb 10.000 W de potència, gestionat mitjançant una taula digital Midas M32. Des del control tècnic es van treballar per separat les veus, la música i la percussió, ajustant cada senyal a les necessitats de les escenes.
La preparació prèvia també va incloure la revisió de les entrades i dels canvis previstos durant la representació. En un muntatge com aquest, el so està estretament relacionat amb el que succeeix a escena: una intervenció parlada, l’aparició dels tabalers o un moment acompanyat de pirotècnia requereixen nivells i respostes diferents.
El coneixement compartit entre tots dos equips va facilitar l’organització de la feina. La comunicació amb La Satànica de Sant Andreu va permetre anticipar els moviments dels participants, identificar els moments principals de l’espectacle i coordinar la sonorització amb el desenvolupament de cadascuna de les escenes.
Abans de rebre el públic, es van completar les connexions, les proves de so i la comprovació de la cobertura als diferents punts de la plaça. També es van revisar les zones tècniques per assegurar que el cablejat i el material quedessin correctament situats i protegits durant els recorreguts.
Al llarg de la representació, l’equip es va mantenir atent a cada entrada i als canvis d’intensitat. Els fragments teatrals necessitaven preservar la claredat de les veus, mentre que la percussió i els moments de més força escènica requerien una presència sonora capaç d’acompanyar l’energia de l’espectacle.
Els Tres Tombs Infernals van recrear una vegada més les temptacions de sant Antoni a través de tres recorreguts protagonitzats pels diables. La combinació de disciplines i l’ús de tot l’espai converteixen aquesta producció en una feina especialment dinàmica des del punt de vista tècnic.
La jornada va concloure amb una sonorització integrada en la posada en escena, preparada per acompanyar els moviments, les veus i la percussió sense perdre definició en una plaça plena de públic. El resultat va ser fruit del treball coordinat amb La Satànica de Sant Andreu i d’una instal·lació dissenyada específicament per a la manera com els Tres Tombs Infernals transformen Can Fabra.